Manifest dels participants "Quan anem arribant als 65,70..."
25 Octubre 2019
Molts de nosaltres vam arribar a Manresa amb cansament físic i psicològic acumulat, amb certa acceleració vital, sense saber molt el que ens trobaríem i sense unes expectatives definides, però amb la intuïció que alguna cosa bona ens oferiria aquest curs. En qualsevol cas, el curs ens ha suposat un necessari parada en el camí en aquest moment de la nostra vida, per poder fer més conscient el nostre moment vital, la nostra vocació i el sentit de la nostra vida.
A poc a poc, la marxa del curs ens va ajudar a anar-nos centrant i asserenant. Ens va ajudar a això l'exercici de rellegir la nostra pròpia història al fil de l'Autobiografia de Sant Ignasi. Va ser una manera concreta d'reconciliar-nos amb la nostra història i de fer memòria agraïda de les nostres vides. I això va quedar encara més assentat amb l'experiència que se'ns va brindar dels vuit dies d'Exercicis Espirituals acompanyats i personalitzats; temps clau per aprofundir en la nostra pròpia realitat personal i per sentir-la i agradada com estimada per Déu que avui ens segueix cridant i convidant a prosseguir les petjades del Senyor Jesús.
A mesura que el curs prosseguia anava augmentant un grat clima comunitari entre nosaltres i també noves aportacions dels cursos següents que van ser de gran qualitat i que ens van descobrir nous horitzons a conrear en la nostra vida. Així, ens anàvem dient per dins: "Que bé que s'està aquí! Com vam gaudir amb el que anem coneixent, vivint i compartint! "
Gràcies a un ritme actiu però serè, a uns temps amplis per poder pregar, passejar i reflexionar amb pau exterior i interior, i gràcies també a un clima grupal molt fratern, hem anat cobrant consciència que ara ens tocarà viure amb més serenitat i pausa, sense tants plans "pre-fabricats", amb una nova mirada més agraïda i servicial cap a tot i cap a tots, amb un redescobriment del valor de la quotidianitat de la vida, de l'afecte i de la proximitat que aquí es pot viure, del cor servicial i humil que aquí es pot lliurar. També dels límits que l'edat i la salut ens vagi imposant: en aquesta etapa de la nostra vida ja no es tracta tant de fer, com de deixar-se fer, de confiar, de començar a desprendre, a abandonar-se.
En definitiva, vam tornar a les nostres terres d'origen profundament agraïts; perquè aquest temps ha estat un regal. I ens anem amb una tasca; la tasca de viure sanament aquesta etapa de la nostra vida, sabent-nos retirar d'allò que ja no ens correspongui, i sabent lliurar joiosament els nostres cors en tot allò que puguem aportar a bé del món i dels més desfavorits.
Grup de participants del curs