Recés innovador d'Espiritualitat Ignasiana: Iñigo, silenci i contemplació.

L’eix d’aquest recés no és un text ni una sèrie de punts, sinó una pel·lícula que s’endinsa en la introspecció d’Íñigo després de les ferides de Pamplona (1521), i que ens convida a viure una experiència de contemplació i interiorització. Íñigo s’endinsa en reflexions sobre la seva vanitat passada, la fragilitat del present i la incertesa del futur. Com trobar un propòsit ple, guiat per la voluntat de Déu? La orientació proposada per «qui guia l’experiència», juntament amb la participació del director de la pel·lícula, possibiliten una experiència personal molt valuosa per «passar del silenci al Silenci».

Els participants, tant si són propers a l’espiritualitat ignasiana com si no, viuen un procés intens i profund que els convida a descobrir o reforçar claus vitals per al seu camí i el seu creixement personal.

Veure la pel·lícula, amb repeticions parcials a la manera ignasiana, disposar de llargs períodes de silenci i meditació amb una guia d’orientació espiritual, participar en col·loquis per compartir ressonàncies i escoltar els altres, viure moments de pregària, etc., conformen un seguit de moments que donen lloc a una experiència espiritual molt personal. Acompanyant Íñigo en el seu camí silenciós, l’espectador / exercitant s’endinsa en el seu propi silenci, lloc de conversió i transformació.

Dirigida per Imanol Rayo, Íñigo ha recorregut diversos indrets de la «geografia jesuïta» des de la seva estrena l’any 2021, amb projeccions selectives que han posat de manifest el seu potencial com a eina espiritual. En aquest recorregut, José García de Castro, SJ, va escriure un llibre-guia en constatar que el format de projecció i fòrum resultava insuficient per a una pel·lícula «immersiva i contemplativa», «molt radical i gens comercial». D’aquí va sorgir la proposta d’aquest recés innovador, amb una pel·lícula i la guia esmentada. Íñigo no és una pel·lícula per ser simplement «vista», sinó per endinsar-se en una experiència.