(Part I) Un exemple concret de lideratge: la creació del JRS (Servei Jesuïta a Refugiats) pel P. Arrupe

Lluis Magriñà sj, comparteix amb tots nosaltres el seu escrit sobre la vida del P. Arrupe i el seu exemple de lideratge amb la creació del Servei Jesuïta de Refugiats. El text està dividit en tres parts: 

- (Part I) Biografia P. Arrupe. Un exemple concret de lideratge: la creació del JRS (Servei Jesuïta a Refugiats)

- (Part II) Carta del P. Arrupe a la Companyia de Jesús i el problema dels refugiats.

- (Part III) "El cant del cigne" per a la Companyia. El lideratge espiritual.

(Part I). El P. Arrupe va néixer  l'any 1907 a Bilbao. Després del batxillerat, el 1922 començà els estudis en medicina a la Universitat de Madrid. Allà descobrir la pobresa gràcies a les conferències de San Vicenç de Paul. El 1927 va entrar a la Companyia de Jesús en el noviciat de Loiola. El 1931 va començar els seus estudis de filosofia a Oña peró ha de fugir d' Espanya pel Decret de disolució de la Companyia del Govern espanyol i acaba els estudis a Marneffe (Belgica). El 1933 comença els estudis de teologia a Valkenburg (Holanda). El 30 de juliol del 1936 va rebre l'ordenació sacerdotal a Marneffe. A l'octubre de 1936 segueix els seus estudis de teologia a St. Mary's de Kansas (USA). Durant els mesos d'estiu va fer de capellà de les persones d'una presó de Nova York de parla hispana, il.lusionat per ajudar-los amb la seva situació complicada. Segons el seu testimoni "a aquella presó es parlava espanyol i es patia en anglès". (1)

Realitza la seva Tercera Provació a Cleveland (Ohio) i el 1938 va arribar a Japó després d'haver estat demanant durant deu anys anar destinat al pais. Sent mestre de novicis a Hiroshima, el 6 d'agost del 1945 va ser llançada la primera bomba atòmica sobre la ciutat. Allà va ajudar a tractar a les víctimes per radiació, el noviciat es va convertir en un petit hospital. El 1958 va ser nomenat Provincial de la nova Província de Japó, va ser escollit Superior General de la Companyia de Jesús el 22 de maig de 1965 amb temps suficient per a participar a l'última sessió del concili. (2)

(1)  Pedro Miguel Lamet, Arrupe, Una explosión en la Iglesia. Ed. Temas de Hoy, Madrid, 1989, p. 115

(2) Diversos autors, PEDRO ARRUPE, Ed. Sal Terrae, Santander, 1986, p. 199-203

Durant aquest temps i els següents, el seu estil de lideratge va deixar empremta, va incitar i va arrabassar. El P. Arrupe, en vida, va ser considerat un líder, un dels més importants del postconcili juntament amb altres. Una de les seves grans aportacions a Roma va ser l'aire fresc de la Companyia de Jesús missionera, freqüentment caracteritzada per una gran energia i iniciativa. Per a molta gent va ser un home important que els obrir nous horitzons, això és el que significa "to lead", guiar però aquest significat aplicat al P. Arrupe cal afegir l'adjectiu "espiritual" ja que el seu lideratge va anar més enllà de les fronteres de l'església arribant a tot tipus de dones i homes (3). L'adjectiu "espiritual" es pot concretar, a més a més, en místic, apostòlic, "religiós" aplicat a la vida religiosa, i inclús a la poítica ja que l'impacte de líders espirituals arriba fins els assumptes públics mundials tal i com succeeix amb el Papa Francesc.

El P. Arrupe tenia una profunda vida interior i espiritual, integrada amb els valors ignasians, molt forts i equilibrats que el permetia buscar i trobar la voluntat de Déu a la seva vida i per a la Companyia de Jesús.

(3) Jean-Yves Calvez SJ, El Padre Arrupe, profeta a l'església del Concili, Ed. Mensajero, Bilbao, 1998, p. 7-8

Aquesta breu presentació de la biografia d'Arrupe ens permet subratllar dos aspectes importants: un home de visió internacional que va viure a diferents països i va tenir experiències directes a través dels seus apostolats, del patiment de tants homes i dones del nostre món. Va tenir una visió comunicada de la Comanyia: va veure la necessitat de milions de pobres arreu del món, separats de la seva llar i a la cerca d'aliments, un sostre, justícia i recolzament humà. Va veure també la inapreciable contribució que aquestes persones oferien a un món corromput del qual els seus ídols són la riquesa, el privilegi i el poder. Per tot aixo va ser que va presentar als seus companys jesuïtes el repte d'un nou servei (JRS, Servei Jesuïta a Refugiats) a aquests homes, dones, nens i nenes.

El JRS va ser el seu últim projecte com a Superior General de la Companyia de Jesús. Tenim dos documents del P. Arrupe sobre la posada en marxa del servei: la carta que va escriure a tota la Companyia de Jesús sobre el problema dels refugiats, així com la xerrada que va tenir lloc al final de la trobada a Bangkok amb un equip de jesuïtes que ja estaven treballant als camps de refugiats, anomenada posteriorment "El cant del cigne". En aquests dos document ja queden plasmades la visió, missió i metodologia del JRS que posteriorment s'han anat desenvolupant i adaptant a les noves circumstàncies. Alhora ens permet anar extraient l'estil de lideratge del P. Arrupe durant la creació del JRS. A les parts II i III de l'escrit, presentarem i comentarem breument l'estil de lideratge que va fer servir el P. Arrupe per tal d'impulsar el JRS.

Posteriorment qui va dinamitzar i seguir impulsant aquest estil va ser el seu successor, el P. Peter-Hans Kolvenbach. El maig 2007 en una trobada de l'equip de Directors regionals del SJR a Roma, un dels presents va preguntar al P. Kolvenbach, quins havien estat els seus criteris per governar la Companyia de Jesús. La seva resposta va ser immediata: posar en pràctica les grans directrius que ens va deixar el P. Arrupe. Certament aquesta manera de procedir la vivim tots els qui col.laborem amb el JRS durant el generalat del P. Kolvenbach