El Camí Ignasià

Context històric: Ignasi de Loiola i el seu pelegrinatge el 1522

Ignasi va néixer, probablement el 1491, en una família de nobles d’importància menor en el País Basc. El 1521, amb vàries autoritats locals espanyoles rebel·lant-se contra el seu rei, uns deu mil soldats francesos van aprofitar el caos intern d’Espanya per envair el regne de Navarra. Severament delmats, els defensors espanyols amb Ignasi de Loiola entre ells, van resistir inútilment les forces invasores. Ignasi va ser ferit por un tret de canó a l’últim bastió de la ciutat, abans de ser envaïda. Els vencedors el van respectar com a "valent cavaller" i va ser transportat a la seva casa d’Azpeitia. Allà es va sotmetre a doloroses operacions en el seu cos i també hi va rebre la gràcia d’una profunda experiència de conversió durant la seva convalescència llarga i dolorosa.

Va decidir convertir-se en pelegrí i dur a terme un pelegrinatge a Terra Santa, tenint com a primera etapa el Santuari de Nostra Senyora de Montserrat. Va començar el seu viatge en algun moment de finals de gener o principis de febrer de 1522, arribant a Montserrat el 21 de març. La seva breu autobiografia dedica només vuit punts a aquesta primera etapa espanyola del seu pelegrinatge, narrant, entre altres incidents, el d’una trobada casual amb un musulmà i la discussió entre els dos homes sobre qüestions de fe. Aquest notable episodi de “diàleg interreligiós” gairebé acaba malament quan Ignasi s’ofèn respecte a la comprensió d’aquell musulmà de la persona de Maria.

Ignasi va acabar la part espanyola del seu pelegrinatge cap a Terra Santa, amb una estada de més de deu mesos a la ciutat de Manresa, narració que ocupa la major part de la seva autobiografia. Les vivències i les intuïcions clau dels seus Exercicis Espirituals van ser experimentades durant aquest període de Loiola i Manresa, i aquests “exercicis”, ja practicats per milions de cristians durant quasi cinc segles. En les seves múltiples formes segueixen sent una de las pràctiques espirituals més famoses i influents de la cristiandat catòlica. No estem exagerant la importància d’aquesta fase de la vida d’Ignasi. Com ell mateix explica a l’Autobiografia “de manera que en tot el discurs de la seva vida, fins passats seixanta-dos anys, repassant totes aquelles ajudes que hagi tingut de Déu, i totes aquelles coses que ha sabut, encara que les ajuntés totes en una, no li sembla haver assolit tant, com aquella sola vegada.”

Entrar en l’experiència d’Ignasi

Per desgràcia, ningú que transiti al llarg del Camí ignasià pot comptar amb rebre les mateixes il·luminacions que va tenir Ignasi. No obstant, els viatgers poden comptar en admirar i caminar pels mateixos llocs que el sant, cosa que consolarà i encisarà molts caminants. És força probable (tot i que no segur) que Ignasi visités la major part d'elements arquitectònics i esglésies construïts abans del segle XVI. Ignasi va ser un pelegrí religiós en una cultura religiosa. En ciutats petites, amb només dues o tres esglésies, Ignasi les podia haver visitat totes i assistir a misses, resar davant d’un altar d’importància local o escoltar el cant de la Litúrgia de les Hores dels frares.

Ignasi s’hauria detingut a la plaça central de la ciutat a comprar provisions, confirmar la distància que separava del llogarret següent o senzillament per xerrar. El pelegrí no trobarà una indicació tipus “Ignasi de Loiola va dormir aquí” a Logronyo, Saragossa, Tudela o Lleida. Però, en centenars de punts de la ruta, es pot suposar que Ignasi “va pregar aquí” o “va comprar en aquesta plaça mercadal” o “caminava per la riba d’aquest riu” o “va pujar el turó fins a aquest santuari o monestir”, o “va contemplar meravellat aquest mateix paisatge”.

Els llocs de pelegrinatge havien proliferat al llarg de l’Edat Mitjana cap als destins considerats sagrats, fos per alguna associació amb el sant o per la presència divina. Els pelegrins deixaven casa seva i es posaven en camí per tota mena de raons. Alguns buscaven favors i molts buscaven guarir-se. El temor a l’infern estava relacionat amb la pràctica del pelegrinatge essent aquesta una característica important del món d’Ignasi i de la seva visió de l'època que vivien. Representa una diferència important amb la mentalitat moderna. Avui pelegrinar ens pot semblar exòtic i una empresa estranya; fins i tot pot ser que persones religioses no coneguin ningú que hagi viatjat en peregrinació. Tanmateix la peregrinació era un fet comú a la vida medieval. Molts europeus feien peregrinacions curtes a santuaris menors a prop de casa seva. Uns pocs tenien el privilegi de fer una vegada a la vida el seu pelegrinatge a Santiago de Compostel·la, a Roma o a Terra Santa. Els peregrins del segle XXI hauran de fer algunes adaptacions imaginatives per apreciar l’abast, les pràctiques i la teologia d’un pelegrinatge en temps de Sant Ignasi, però val la pena intentar-ho! No us perdeu aquest punt en la vostra peregrinació!

Camins de pelegrins que es creuen en dos sentits oposats

El Camí Real que va seguir Ignasi, després de la seva estada a Navarrete, coincideix amb el que avui anomenem “Camí de Santiago” que transita per Catalunya, Aragó, Navarra i la Rioja. No sabem quants pelegrins cap a Santiago es van creuar amb Ignasi. De ben segur que més d'un cop es va sentir “a contracorrent” al caminar en sentit contrari al dels que pelegrinaven a Compostela. Un tret molt característic d’Ignasi va ser el de respectar la consciència i el camí de cadascú però si havia d’anar “a la contra”, no ho dubtava. Ho feia a la major glòria de Déu, igual que tot el que emprenia.

Durant el camí et creuaràs amb altres pelegrins perquè el seu camí és també el nostre, però en sentit contrari a les fletxes grogues que apunten a Santiago i que aniràs trobant en el teu trajecte. Igual que Ignasi de Loiola, nosaltres busquem un altre horitzó, un altre destí. Potser volem arribar a Jerusalem com ell, per què no? Però abans t’animem a arribar a Manresa, a la Cova, i que facis una parada a la teva vida, com Ignasi, per descobrir la manera com Déu ens ensenya a caminar “com si fos el nostre mestre”, agafant-nos de la mà.

Per a Ignasi, Jerusalem era la terra de Jesús. Una forma de poder entaular una relació més estreta amb ell, de confirmar la seva adhesió personal que brotava de l’experiència viscuda dels Exercicis Espirituals. No es tracta d’una mera assimilació dels valors evangèlics o d’adoptar un projecte atractiu de millorar el nostre món. El que Ignasi vol és un compromís seriós al “servei de nostre Senyor Jesucrist”. Al llarg del Camí ignasià tindràs temps i espais espirituals per descobrir potser quin és el teu “Jerusalem”, o què pot significar per a tu la diferència entre “treballar en el Regne” o “servir Jesús”. O potser aquest recorregut pel Camí t’ajudarà a alliberar-te de tot un conjunt d’”ancoratges” que t’impedeixen “pujar més amunt” i “arribar més lluny” a la vida. Et podem assegurar per experiència que el Camí té les seves sorpreses: si et deixes portar amb generositat, rebràs també en abundància.

Aquest text s'ha extret de la web especialitzada en el Camí Ignasià: http://caminoignaciano.org/ca. No dubtis en visitar-la i conèixer més sobre aquest camí tant màgic!