Crònica d'un participant al curs "L'art de viure creativament els últims trams de vida"

L'Amador, un assistent al curs "Quan anem arribant als 65-70...anys", ens fa arribar la seva valoració de l'experiència viscuda durant la seva estada a la Cova de Sant Ignasi:

" Si jo hagués de resumir el curs en una única frase, em quedaria amb aquesta: LA VELLESA NO ÉS QUELCOM QUE SUCCEEIX, SINO UNA OPORTUNITAT PER A EMPRENDRE UN VIATGE.

Tots experimentem que ens anem fent grans i que anem passant per diferents etapes de la vida.

Aquest curs a Manresa, organitzat pels Jesuïtes, té un títol suggerent: L'art de viure creativament els últims trams de vida. Pot ser l'inici d'una etapa creativa plena de possibilitats de servei gratuït i, sobre tot, un temps de desitat que ens ensenya a acollir amb plenitud el misteri del Déu de la vida; un període que no es pot improvitzar i que no s'ha de viure a la defensiva.

Durant la primera setmana, a la llum de la biografia de Sant Ignasi, i en el seu mateix indret de transformació interior, hem anat fent una relectura de la nostra pròpia biografia amb la melodia de fons de la nostra trajectòria personal; quina riquesa i varietat d'experiències fluien dels relats de cada un dels participants! La sala es convertia en un globus terraqui amb puntets vermells en tots els continents. Residents d'Argentina, Uruguay, pujant per Perú fins el punt més alt de la serralada andina de Bolívia; creuant el canal de Panamà fins arribar a Mèxic per acabar a les càlides aigües del Carib, a la República Dominicana. Seguint la ruta contraria al sol arribem fins a Àfrica, continent en forma de cor, a on han treballat alguns dels presents; varis en el centre d'Àfrica on els diamants i el coltan tornen transformats en armes per avivar les lluites entre els natius que deixen el camp lliure als traficants i especuladors. La majoria de participants som d'Europa, la cuna de tants naixements i esperances, i de tants fracassos i decepcions per als que venen buscant el "Dorado". Uns procedents d'Italia, altres d'Anglaterra, de Portugal, la majoria d'Espanya, de diferents congregacions religioses: Companyia de Maria, Jesuitines, Sagrat Cor, Jesús Maria, Ntra. Sra. d'Àfrica, Vedrunes, Salesians, Jesuïtes, Calretians, Mariestes, Sacerdots, Seglars; en total 29.

Amb aquesta preparació, l'entrada als Exercicis Espirituals personalitzats va ser una immersió suau i profunda a la cova del nostre interior i l'objectiu del curs arrbà a la seva culminació. Quin ambient i entorn d'espiritualitat es va viure aquells 8 dies! Gràcies a la contribució del director i l'equip d'acompanyants dels jesuïtes d'aquesta casa de Manresa, que van estar en tot moment disponibles com a un exercitant més.

Aquests exercicis, han estat una tornada a l'amor, primer; un retrobament després de tants anys. El somni de Déu i el nostre coincideixen; estem a la mateixa "empresa", però a diferents llocs de treball. Ja no mirem tant els resultats com el d'estar a gust i sentir-nos feliços amb el que fem. Les substitucions porten métodes i aires nous i ens costa seguir-los el ritme; no volem retirar-nos, només demanem jubilació per a fer allò que sabem i que ens agrada amb més clama, amb més pau, amb més aprofundiment i amb més alegria. Esperem ser més creatius en aquesta nova etapa de la vida. Farem com el sol que surt i es pon cada dia sabent que a baix, el món canvia de color.

Què podem esperar a la nostra edat? Humanament poc, però des del més profund del nostre ésser, ens aferrem a la vida; no volem que res del nostre es perdi; que la família i els amics continuin. Hem optat per Jesús com a model d'home; amb Ell hem caminat junts, hem compartit tants projectes, tantes il.lusions i esperances junts que no podem viure l'un sense l'altre. "Tu ets un cel", Jesús, Tu ets el meu cel.

La gratuïtat de l'amor primer convova en nosaltres aquesta motivació per a seguir repartint el do què hem rebut gratis. El voluntariat és per a nosaltres aquesta profecia de la gratuïtat que ens permet realitzar-nos simultàniament com a ciutadans i com a cristians. 

En aquest resum no han aparegut noms pròpis de cap dels professors que amb professionalitat i proximitat han fet que aquest curs hagi estat una escola d'aprenentatge i de vida, en aquest indret emblemàtic de la espiritualitat ignasiana. Aquesta casa dels jesuïtes es troba en un lloc privilgiat, amb Montserrat al fons i el riu Cardener als seus peus. Però molt més important que l'edifici, ha estat la rebuda i la disponibilitat de tota la comunitat jesuítica de Manresa que ens ha acollit com membres de la seva família i ha participat i compartit totes les activitats del curs amb nosaltres. 

El camí ha començat ja; mirem ambdós costats i caminem junts! "