Manifest curs Immersió Ignasiana 2019

Vam venir a Manresa amb aquesta barreja d'il·lusió i de por que un sol tenir quan un es llança a una nova aventura. Teníem la intuïció que aquí el Senyor tenia alguna cosa preparat per a nosaltres i que ens deia "atura't i escolteu-me". D'altra banda, molts de nosaltres necessitàvem com l'aire un temps de pausa, de recuperació, de resituar i reordenar la vida, d ' "espais verds" revitalitzadors per connectar de nou amb la frescor de l'Evangeli, ja que arribàvem bastant cansats i amb preguntes i recerques a sobre.

La nostra primera sorpresa va ser anar descobrint que els cursos i temes proposats no eren merament teòrics, que el que en realitat se'ns anava proposant era una llarga i continuada experiència espiritual vital. A poc a poc se'ns va anar fent veritat sentida allò que que "el Senyor ens condueix cap a prats deliciosos, ens fa descansar, repara les nostres forces, ens ungeix amb perfum ... i ens convida a tornar a la deu del seu amor"

Avui, a l'concloure l'experiència de el curs, ens sentim profundament agraïts per haver pogut "trepitjar, tocar i palpar" aquells llocs fontales de la nostra espiritualitat ignasiana, aquells camins recorreguts pel pelegrí que ens han tornat als nostres orígens, a adonar-nos del que que realment és important a la vida i li dóna sabor i aroma. En aquests llocs "sagrats" vam poder fer suaument, com gota d'aigua que cau en esponja, l'experiència que va fer Ignasi: comprendre que el Senyor ens estima des de sempre, que podem mirar-nos amb els seus ulls i sentir-nos estimats pel seu amor, i descobrir que ens inunda dels seus dons perquè se'ls retornem en servei. Ha estat com un poder sentir la divinitat desplegant per sencera, abraçant tot, estimant-nos en tot. L'experiència d'Ignasi que hem assaborit de mil maneres ens ha ajudat a descobrir-nos

També ens sentim agraïts per tots els que han fet possible aquesta experiència; per l'estructura de el curs, pels mestres que vam tenir i que ens van brindar el millor del seu saber, de la seva experiència, del seu amor apassionat; per l'amabilitat amb el personal de la casa. I per la qualitat i calidesa de el grup que aquí hem format al llarg d'aquests dies; un grup sa, espontani, respectuós, amical. Sentim haver format durant aquest temps una comunitat de germans i germans que compartim una mateixa missió. En l'itinerari, progressivament ens hem anat descobrint membres d'un cos apostòlic. I hem anat descobrint que tot és gràcia, que és el Senyor qui ens sosté i que el nostre és deixar-nos conduir per camins inesperats. Malgrat les nostres limitacions som conscients que hi ha molt per fer i que el Senyor continua demanant la nostra col·laboració en la seva missió.

Al llarg d'aquest temps, s'han despertat els nostres desitjos de ser companys i companyes de Jesús com Ignasi, humils i senzills, contemplatius i atents a les necessitats de l'món, capaços de mirar-ho com Déu el mira, reconciliats i reconciliadors, servidors entre els últims. Desitjos de seguir aprofundint la relació amb la família ignasiana en missió compartida des que és específic de la vocació de cadascú. També desitjos de viure desarmats i buidats de nosaltres mateixos per poder ser omplerts de Déu, i tot això per "el bé de les ànimes". Tant de bo, doncs, puguem mantenir aquesta disposició a deixar-nos educar per Déu en aquesta llarga i mai acabada marxa cap a Ell en totes les coses.

Tornem als nostres llocs d'origen amb un major sentiment d'identitat i de pertinença, enamorats de l'carisma ignasià, renovats en coratge i generositat, consolats i emocionats, amb una mirada cap al món més amorosa i misericordiosa, amb el ferm desig de ser disponibles i alegres en l'exercici de la missió, sabent que "hem estat posats amb el Fill" per col·laborar amb la seva missió, i amb il·lusió per realitzar-la des del foc interior que ens abrasa i en permanent actitud de discerniment lúcid, d'examen atent per percebre el que ens ajuda i el que ens separa de l'seguiment de Crist, de mirada orant i d'ulls oberts, de reconeixement dels moviments de l'Esperit. Hi ha una Bona Nova, la de l'amor proper de Déu, que no podem deixar d'anunciar i d'apropar, sobretot a aquelles persones que necessiten saber-se estimades per algú.

No podem amagar que el fet d'haver de tornar als nostres llocs de procedència - molts d'ells tan convulsionats - ens espanta una mica. Però la confiança ens diu que Ell mateix actuarà a través nostre: si Ell ha estat bo amb nosaltres fins ara, ens seguirà acompanyant amb bondat i carregant amb misericòrdia.

En definitiva: ens sentim convidats a pelegrinar després de les petjades de l'pelegrí perquè, sabent-nos habitats per l'Esperit de el Senyor, puguem en tot estimar i servir.
                 

Grup Immersió Ignasiana. Manresa-2019